Gran Corregua per Granollers

Gran Corregua per Granollers
Xulu ve de quan el Miquel del Vici Bici m'ho diu sempre que ens veiem. Quan una vegada fent-li en un reportatge al Josep Mª Sanz i Beltran, va dir que ser Chulo és un arte. Per això,quan feia de Lampista la senyora Mari em deia Artista. I quan estava a l'Hospital de Sant Pau,al passar l'infermer estant a Físsio. Sempre em deia Valent. I un hivern com un altre anant amb samarreta i pantaló curt, al passar pel carrer del Rec un noi al creuar-se amb mi, em va dir: Xulu!!

dimarts, 21 d’agost del 2012

La Gran Correguda de Granollers 2007



Amb el carnet del Vici Bici







Sóc el qui està al mig, amb la mà esquerra al maluc i sense mocador.

                                                                             Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!


                                                                                      Metall per la vena??

                                                                                La GRAN CORREGUDA 

                                                                              Metall per la vena??? (2007) 

  Ei,pipol!!!
 Ha sigut aquest dimecres vint-i-nou d'agost tenint el programa de les festes de Granollers, que m'he dit d'anar a escoltar música Heavy. 
Era quan a la mateixa hora hi havia una altra activitat que desconeixia i que no em deia res això de "La Gran Correguda".
Ja veus quina cosa té córrer de nit per Granollers amb lo cansat que estic sortint de la pizzeria. 
Anant cap a la biblioteca que era on feien això de la música Heavy, va ser arribant fins la plaça del "Cony" per veure lo de "La Gran Correguda". 
Quan assebentant-me que era córrer per Granollers a pilota picada, vaig dir d'apuntar-m'hi. 
Veient la llista, estaven pel cinquanta-i-tants, va ser quan vaig estar fent temps.
On veient la gent comptada que s'hi anava apuntant i que després t'apuntaven el número en el braç, va ser quan van arribar al seixanta-cinc que m'hi vaig animar per al començament tenir el seixanta-sis,però un cop allà vaig canviar d'idea, i vaig demanar el seixanta-nou, saltant-me quatre números. 
Ja inscrit va ser quan va arribar l'hora, on donant-nos unes bosses amb el número del braç que dúiem, va ser quan ens vàrem despullar. 
Érem tot de tios, excepte de cinc noies, on ja en pilotes vaig decidir que m'escrivissin el número seixanta-nou a les galtes del cul!! 
On feta la foto i donada la sortida, vam començar a córrer per Granollers despullats.
On ja em veieu a mi exhibint el número que tenia marcat al cul, corrent a estones i anant a peu per exhibir el número.
Abans d'arribar a la plaça del Cony ja bufava.
On seguint-me exhibint per la plaça del Cony, finalment em vaig vestir. 
Va ser deixant que es buidessin les bosses, que em vaig dir de trobar la meva. 
On no recordant on l'havia deixada, això que no trobant-la,em dic: 
a últimes pots arribar a casa en boles.
Però és que també tenia la clau de la bici.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Trobant la bossa i ja canviat, vaig quedar-me fins cap allà les quatre ensenyant el número amb el Tanga posat i per anar trobant amics de fa un temps. 
Finalment vaig decidir de tornar cap a casa perquè estava fet pols, on agafada la bici i arribant miraculosament a casa, em vaig donar un bany a la piscina i a dormir que estava mort!! 

                                                                        Sort!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada